PxC: PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ.

Estem els europeus immersos en unes regles de joc i de convivència que són les de la democràcia neoliberal. Dins d'aquest sistema polític el ciutadans ens posicionem per una cosmovisió concreta sota protecció del dret constitucional i els tribunals corresponents.

En particular PxC afirma que la idea de defensar la identitat de les pàtries europees començant per la nostra pròpia és un assumpte irrenunciable en els moments històrics en què estem vivint. No obstant això, si realment volem viure en llibertat, sentir-nos en llibertat, els ciutadans i les institucions polítiques-legals hauran de caminar decididament per la no exclusió i persecució de les idees diferents, que retrata la diversitat d'una societat democràtica avançada. Perquè una nació viu en llibertat quan la llei garanteix sense embuts o subterfugis la llibertat d'expressió com a manifestació de la creativitat i la participació social i política dels ciutadans.

És una estafa al que s'anomena el món lliure, que hi hagi persones que se'ls persegueixi als carrers o se'ls menystenen en els mitjans, per tenir idees defensades amb la paraula i la ploma, sense practicar la violència. En democràcia: contra un argument un altre argument. Si som majors d'edat per votar, ho som també per escollir la nostra via cap a la veritat, els agradi als altres o no. Per tant, si volem aspirar a què els nostres pobles siguin realment lliures, haurem d'aconseguir la plena realització intel · lectual dels seus membres.

També és una realitat patent que el nostre marc penal és una espasa de Dàmocles sobre la llibertat, per les anomenades lleis antidiferencialistas, basades en prohibir el foment de l'odi ètnic. Bé, si fos realment l'objectiu d'aquestes lleis, les hauríem de recolzar decididament. El foment de l'odi o l'agressió contra individus d'altres pobles, pel simple fet de ser-ho, és una cosa repugnant i digne de ser castigat. Aquestes lleis no es fan per combatre la violència xenòfoba (per al que les lleis penals normals serien suficients), sinó per a excloure les idees que l'ètnic existeix i que mereix ser tingut en compte. No són lleis per evitar actes penals sinó per perseguir delictes d'opinió. N'hi hauria prou amb aquesta legislació per perseguir qui optés al foment de l'odi d'altres ètnies. Però aquesta no és la finalitat buscada. El veritable objectiu és promoure lleis que prohibeixin expressar i pensar tota idea contrària al universalisme igualitari utòpic, de connotacions religioses sobre el qual se sustenta el sistema.

És perquè no ens agrada aquesta imposició sobre els pobles, afirmem l'existència d'una realitat humana diversa,  tenim com a objectiu, deure i obligació, la defensa de la nostra identitat de forma clara i amb respecte. També com element singular en un món divers culturalment, que a través de la globalització es pretén uniformitzar i encreuar. És per això, en el nostre àmbit vital, considerem necessària la lluita per al dret a la conservació cultural dels pobles d'Europa. Dir que el foment de la immigració sempre beneficia a determinats sectors del poder polític i financer, que són els amos de la globalització, és dir la veritat. Criticar la immigració massiva com element derivat de la globalització, no pot ser titllada de postura xenòfoba; fer-lo és anar en contra d’una realitat objectiva. Només fem servir la nostra llibertat de expressió i  de pensament dins d’un estat democràtic i per això fem una crida a tots els catalans de bona fe que s’uneixin al nostre projecte.

Article publicat al Diari de Terrassa el 01/11/2011.

Jordi Contreras.
Responsable d'acció política de
Plataforma per Catalunya de Terrassa.